Kobayashi Ryu Aikido

   Et fundador Ueshiba Morihei habia concebut les seves tècniques per analogia amb els moviments de la natura, en especial a partir de l'observació de l'aigua. Segons la seva concepció del moviment, aquest ha de seguir una espiral d'energia (meguri) que s'expresa a l'entorn del centre d'energia vital (seika tanden). Aquest utilitza les forces centrífugues i centrípetes, i la velocitat que aquestes produeixen en posar l'atacant en desequil·libri, asociades a un sistema de torsió, de rotació o de hiperextensió de les articulacions del cos del atacant, que amb un desplaçament d'esquiva apropiat ha permes d'agafar, al mateix temps que s'esquiva l'atac. Desenvolupa una idea d'armonia i d'estètica universal que fa àmplia referència als fonaments de la cultura japonesa (shoshikubai, wabisabi) i una concepció mística del mon inspirada en particular per la doctrina d'Omotokyo, que després d'un període turbulent, va evolucionar cap una ideologia pacífica. La no violència d'aquest Aikido residia en el fet de no oposar-se físicament a la força del atac sino en desviarla per a conduïr-la fins a un punt on l'atacant estaba dominat per la conjunció del "savoir faire", de la flexibilitat, del esperit de no resistència i de la unitat amb el mon.

   Aquesta última noció ens condueix a una actitut de la consciència psíquica que Ueshiba Morihei describia de forma evasiva com una capacitat de unir-se amb la totalitat universal, facultat que ell hauria desenvolupat pel seu entrenament i per la plegaria. En el que a la plegaria es refereix, cantaba norito cotidianament, feia ablucions purificatòries pero també incluia en la seva pràctica rituals provinents de les pràctiques d'Omotokyo i del Shinto (misogi). Va desenvolupar dues idees molt interessant dins del concepte marcialal (...)"

   Cognard Shihan